"Un dels grans reptes globals que condiciona el moment actual i que explica el nostre temps és la desigualtat. L’evolució dels processos de mundialització, liderats per l’agenda neoliberal, ha accelerat la concentració de la riquesa en mans d’uns pocs i accentuat la desproporció entre una elit econòmica, l’anomenat 1% de la població i la resta de la humanitat, en un procés que qüestiona els fonaments de la nostra societat present i futura."
Si durant l’emancipació respecte l’Antic Règim, la lluita per la igualtat fou un dels motors per a la consecució dels drets i les llibertats democràtiques que donaren lloc a la modernitat, avui ens adonem que la creixent desigualtat produeix formes cada vegada més asimètriques i il·legítimes de poder. Són diverses les veus que afirmen que la...
"Un dels grans reptes globals que condiciona el moment actual i que explica el nostre temps és la desigualtat. L’evolució dels processos de mundialització, liderats per l’agenda neoliberal, ha accelerat la concentració de la riquesa en mans d’uns pocs i accentuat la desproporció entre una elit econòmica, l’anomenat 1% de la població i la resta de la humanitat, en un procés que qüestiona els fonaments de la nostra societat present i futura."
Si durant l’emancipació respecte l’Antic Règim, la lluita per la igualtat fou un dels motors per a la consecució dels drets i les llibertats democràtiques que donaren lloc a la modernitat, avui ens adonem que la creixent desigualtat produeix formes cada vegada més asimètriques i il·legítimes de poder. Són diverses les veus que afirmen que la consolidació de les estructures actuals de distribució de béns i recursos fa inviable qualsevol realització dels ideals democràtics.
La desigualtat, però, no es manifesta només en la vessant econòmica sinó que genera i reprodueix estructures d’exclusió i discriminació en moltes altres esferes que col·lisionen de manera directa contra els principis liberals i democràtics i posen en perill la cohesió de les nostres societats, consolidant un sistema cada vegada més injust. Parlar de desigualtat és per tan parlar de desigualtats socials, culturals de gènere, d’accés a l’educació, a la salut...
Si bé la presa de consciència sobre la desigualtat és notòria davant l’empobriment i la precarització generalitzada, la desaparició de les classes mitjanes o el desmantellament de l’estat del benestar, la reacció per invertir la tendència és encara molt limitada. Continua sense prosperar un consens alternatiu amb un relat capaç de substituir els dogmes dominants i que fomenti l’aparició de nous models més justos i equitatius.
L’erosió de la política hi té molt a veure. La sobirania dels estats s’ha vist desplaçada definitivament pels centres de decisió econòmica i cap al difús mercat financer transnacional. Aquesta n’és una de les causes, però també hi té molt a veure la desaparició d’alternatives ideològiques amb capacitat de construcció i transformació.
"La resposta a la desigualtat és complexa i controvertida i centra bona part de la discussió política, econòmica i del pensament contemporani actual. Un debat que, per altra banda, no es pot plantejar de manera parcial o des d’una dimensió geogràfica determinada o local, sinó que només serà vàlid si s’orienta a escala global i ambiciona definir els futurs paradigmes a evolucionar."
Davant la desigualtat creixent, les respostes a articular van més enllà de reivindicar el concepte d’igualtat. Combatre la desigualtat significa fer front als desequilibris que es manifesten tant a nivell local com global. Implica repensar les relacions de poder que ordenen les relacions humanes i les comunitats i dirigir la mirada vers els greus conflictes que amenacen l’estabilitat i la pau de la comunitat internacional.
Avui les respostes a la desigualtat reflexionen sobre una idea de bé comú que des d’una perspectiva crítica i integral desenvolupa el concepte d’equitat vinculat al progrés i la justícia social i que a la vegada incorpora models d’eficiència, sostenibilitat i cooperació i realització del propi projecte vital en plena llibertat. El debat sobre com articular polítiques per redreçar la desigualtat mentre s’estimula la prosperitat econòmica és més vigent que mai i ocupa bona part de la discussió acadèmica i política. Tanmateix, i tal i com afirma Thomas Piketty, convé superar els enfocaments més estrets que pretenen qüestionar la desigualtat només des de la perspectiva de l'economia i avui esdevé imprescindible integrar a la vegada totes les disciplines de les ciències socials per fer front a un repte tan complex. Abordar, doncs, la desigualtat implica una aproximació omnicomprensiva que combini aspectes socials, econòmics, polítics, així com simbòlics, culturals i filosòfics. Implica partir d’una reflexió global, per analitzar-ne l’abast i els possibles consensos que ens permetin dibuixar nous camins d’entesa en l’espai local. O al menys conèixer els límits i matisos que permetrien convertir el full de ruta en una agenda compartida.
Des d’aquesta perspectiva, aquest projecte proposa iniciar un conjunt d’activitat centrades en la desigualtat que contribueixin a generar el debat necessari en el nostre país, per incidir en l’agenda pública, connectar-nos amb els debats globals que s’estan produint, i explorar la sensibilitat dels agents locals per compartir les propostes de canvi que s’estan debatent.
Fins ara, s’han realitzat 9 conferències amb la participació dels següents experts internacionals: Joseph Stiglitz, Kate Pickett, Gabriel Zucman, Jacob S. Hacker, Frank Moulaert, Marisol García, Colin Crouch, Manuel Castells, Marc Fleurbaey, Andrew Williams i Paula Casal. Les conferències han anat acompanyades d'un posterior seminari amb acadèmics i d'una trobada amb líders empresarials per tal d’explorar els límits del consens.
Fruit del debat entre acadèmics s'ha publicat el document "Explorant els límits del consens per combatre les desigualtats".
